Hotel URH Sitges Playa

El Museo del Cau Ferrat lo fundó en 1893 el artista Santiago Rusiñol (1861-1931) como casa-taller y se convirtió en museo público en 1933, conservando el espíritu artístico que le otorgó su fundador. Contiene colecciones de arte antiguo reunidas por el artista (pintura, hierro forjado, cerámica, vidrio, arqueología, escultura y mobiliario) así como arte moderno (pintura, dibujo, escultura) con obras de Rusiñol, Casas, Picasso, R. Pichot, Mas i Fontdevila, Zuloaga, Regoyos y Degouwe de Nucques, Enric Clarasó, Manolo Hugué, Pau Gargallo entre otros. Las actividades organizadas por Rusiñol con la participación de otros artistas, músicos, escritores convirtieron el Cau Ferrat en el Templo del Modernismo.

El Palau Maricel va ser construït el 1910 per encàrrec del mil·lionari nordamericà Charles Deering (1852-1927). El palau es dreça sobre un conjunt de cases de pescadors que vorejaven el carrer Fonollar, i l´antic Hospital de Sant Joan. L'hospital va ser fundat el 1326 per Bernat de Fonollar, majordom general del rei Jaume II d'Aragó i primer senyor particular de Sitges. Durant el segle XIX va ser engrandit i remodelat. A causa del diferent origen, el edificis que componen el conjunt de Maricel, sense ser heterogenis, no responen a una estricta simetria. L'antic Hospital de Sant Joan es va unir amb els casalots del carrer Fonollar mitjançant un pont. Al mateix temps, aquests casalots van ser reformats interiorment per fer-ne un edifici únic. Un corraló enllaça el Baluard amb la plaça de l'Ajuntament per entremig d'aquestes cases. Els sitgetans, d'ençà de l'aparició de Deering, l'anomenaven irònicament La Quinta Avenida. Com El Cau Ferrat, el Maricel no mostra un exterior ostentós. Més que no pas un palau vol semblar una casa major de poble. L'interior també està presidit per l'austeritat. La part de mar estava reservada a les habitacions de la família Deering. La part de terra, a la col·lecció, que es volia que fos una col·lecció viva. Cada objecte havia de continuar fent la funció per a la qual havia estat creat. A l'entorn de dos grans espais, el saló Daurat i el saló Blau, concebuts com a salons de reunió es distribuïen les col·leccions de brodat, ferros forjats, vidres, mobles, tapissos i pintura antiga i moderna que Deering havia reunit per Espanya, salvant moltes d'aquelles peces d'una destrucció segura. El gran saló de Maricel es va inaugurar el 18 d'octubre de 1912. Utrillo hi va fer una conferència i s'hi van exhibir les adquisicions d'obres d'art que Deering preveia de situar al palau. Però Maricel, al contrari que El Cau Ferrat, no estava destinat a resistir el pas del temps. El 1921 Deering va tornar al seu país i es va endur una bona part de la seva col·lecció. Actualment, els salons del palau Maricel i les seves terrasses, decorades amb ceràmica popular, s'utilitzen per fer recepcions i congressos. La part de Mar conté el Museu Maricel, que disposa de diverses col·leccions relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'art.